L'agulló i la mel

                Durant l’estiu, un eixam d’abelles s’havia assentat al passadís exterior del segon pis i al setembre , la seva presència va adquirir dimensions de plaga, de manera que no podíem fer servir l’aulari de 2n de Batxillerat i l’Aula d’acollida. Totes i tots hem patit les conseqüències d’aquest fet insòlit i volíem demanar disculpes per les molèsties ocasionades. Però també volíem explicar des d’aquí, que la seva supressió ha estat portada a terme des dels més respectuosos criteris d’equilibri i mediambiental, donat que des de fa uns dotze anys les colònies d’abelles al món s’han reduït dràsticament degut a la síndrome de despoblament dels ruscos.

 

                L’empresa contractada(Gestorquímics) per dur a terme el control de la situació va enviar un operari que va accedir a la zona afectada completament equipat amb tot d’estris apropiats i un vestit d’apicultura. Va apropar un rusc més ample al que havia fabricat la comunitat d’apis. Tot estimulant els seus moviments amb una regadora per provocar un èxode cap al nou habitacle, va aconseguir el desplaçament del conjunt dels “borinots” cap a un habitatge portàtil que es va endur al seu vehicle adreçat a un entorn campestre on aquests himenòpters puguin viure amb més comoditat.

 

                Tot plegat, aquest fet ens ha evocat les paraules que Virgili va escriure a Les Geòrgiques a l’any 29 a.C. :

 

“Hinc nescio qua dulcedine laetae

progeniem nidosque fovent, hinc arte recentes

excudunt ceras et mella tenacia fingunt.

Hinc ubi iam emissum caveis ad sidera caeli

nare per aestatem liquidam suspexeris agmen

obscuramque trahi vento mirabere nubem,

contemplator: aquas dulces et frondea semper

tecta petunt. Huc tu iussos adsperge sapores,

trita melisphylla et cerinthae ignobile gramen,

tinnitusque cie et Matris quate cymbala circum.

ipsae consident medicatis sedibus, ipsae

intima more suo sese in cunabula condent.”

 

“Així no sé amb quina dèria,

es desvetllen per la seva progenie i els seus nius; així modelen

amb art la cera fresca i amassen la mel consistent.

Després, quan vegis a dalt l’eixam recent sortit del rusc

surar a la neta atmosfera d’estiu cap a les estrelles del cel

i formar com un núvol fosc admirable arrosegat pel vent,

observa les abelles: sempre cerquen aigües dolces

i abrics profunds. Escampa allà els perfums :

melissa molta i frondosa herba comuna; fes sonar el bronze

i colpeja els címbals de la Mare per tot arreu;

per sí soles les abelles es posaran al lloc així impregnat,

per sí soles es tancaran als bressols secrets, segons el seu costum.”

 

 

                                Virgili, Les Geòrgiques (Llibre IV, versos 55-66)

El nostre projecte europeu

Accés al Moodle del Centre

Aula d'Acollida16/17

El temps a la Barceloneta:

Pronóstico de Tutiempo.net

El gràfic de la setmana: